Ser client o ser membre, per Axel Torres.

Disfruto molt els matins dels dies en què ens toca jugar només de saber que aquella tarda ens enfrontem a un Celta, a un Deportivo, a un Recreativo de Huelva. És el que havia somiat durant tota una infància en què el partit més important del cap de setmana es jugava a Gandia o a Ontinyent. Em sento orgullós de pertànyer a aquest club quan veig, cada setmana, el nostre nom -el de la nostra ciutat-, els notres colors, els nostres jugadors, per canals de televisió d´àmbit estatal. Fins i tot me´n sento quan perdem. Jo volia viure això, perdre per golejada a Balaídos si cal, però perdre a Balaídos.

Percebo catastrofisme després d´aquests vuit partits sense guanyar i em fa mal. Em fa més mal el catastrofisme que els vuit partits sense guanyar. Suposo que no entenc el futbol, la pertanyença a un club, com molta altra gent a la qual, d´entrada, agraeixo que vingui a l´Estadi abans que es quedi a casa a fer qualsevol altra cosa. Quan perdem, quan juguem malament, quan ens donen un bany com el dia del Córdoba, el meu sentiment no és de cabreig ni de ira cap als jugadors i l´entrenador. Em sento abatut, frustrat, però entenc que ells també se´n senten, i que el nostre deure com a socis i aficionats del club és animar-los, ajudar-los, estar al seu costat en el moment difícil. Algú creu que ells no volen guanyar? Crec que entre tots vam aconseguir l´ascens d´Ipurua, el moment més emotiu de la meva vida en un camp de futbol, i que entre tots hem de gaudir del que estem vivint i fer el possible per donar-li continuitat a aquest somni. I pensar sempre en sumar.

Deia en el primer paràgraf que em sento orgullós de pertànyer a aquest club, i vull tornar a aquesta elecció concreta del terme pertànyer. Per mi, ser soci d´un club de futbol no et dóna dret a exigir. T´entrega la responsabilitat de donar. No és com anar a comprar el pa, que si és dolent et pots queixar i te´n tornen un altre. Aquí no som clients. Som membres. Formem part del club. Empenyem tots junts per tirar-lo endavant, des de la posició de cadascú, des de les possibilitats de cadascú. Si el pa surt dolent, entrem tots a la cuina a fer-ne un de nou.

Ho dic perquè aquesta setmana s´ha generat polèmica amb els preus establerts per la jornada econòmica contra l´Elx. Llegeixo al fòrum, al facebook del club, que molta gent està indignada i es quedarà a casa. Sé que són moments econòmicament difícils, però ser membre d´un club de futbol, tal com ho entenc jo, demana esforços. Aquesta entrada que s´ha de pagar el dissabte no anirà pas a les butxaques dels senyors directius... Són diners que el club necessita per quadrar els comptes. Són diners que tots volem que a final de temporada no faltin. Són diners que, entre tots, hem d´ajudar a aconseguir. I, per descomptat, no cal oblidar que anar o no anar a l´Estadi és molt important des de la perspectiva esportiva de l´equip. No som conscients que aquella segona part contra l´Alcorcón la vam resistir gràcies a les 5.000 persones que empenyien a la Nova Creu Alta? No som conscients que el gol de Lao a l´Alcoià el va fer tot el camp? No és moment ara, que portem vuit partits seguits sense guanyar, d´anar a ajudar, a generar aquell mateix ambient, a intentar sumar per derrotar un equip dificilíssim com és l´Elx?

Si no som capaços de fer aquests esforços, voldrà dir que no mereixem ser a Segona. I com que conec molta gent que estima aquest club i que sé que no només faria aquest, si no molts més... fem-lo, si us plau. Ajudem a l´equip. Ajudem al club. Ara i sempre.

Axel Torres
08/12/2011
Diari de Sabadell

Honor al Sabadell!